Vora el barranc dels Algadins- TEODOR LLORENTE

VORA EL BARRANC DELS ALGADINS*

Vora el barranc dels Algadins

hi ha uns tarongers de tan dolç flaire,

que per a omplir d'aroma l'aire

no té lo món millors jardins.

Allí hi ha un mas, i el mas té dins

volguts records de ma infantesa;

per ells jo tinc l'ànima presa

vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc dels Algadins,

s'alcen al cel quatre palmeres;

lo vent, batent ales lleugeres,

mou son plomall i els seus troncs fins.

En ells, milers de teuladins

fan un soroll que el cor encisa.

Qui oir pogués sa xiscladissa

vora el barranc dels Algadins!

Vora el barranc dels Algadins,

l'aigua corrent los camps anega;

en sos espills lo sol llampega,

i trau l'arròs verdosos brins.

Sona el tic-tac en los molins,

i al caure el sol, caçadors destres,

a joca van d'ànecs silvestres,

vora el barranc dels Algadins.


Vora el barranc dels Algadins,

mourà demà les palmes l'aire;

li donaran los horts son flaire,

i sa cantúria els teuladins.

Lo mas demà guardarà dins

dolços records i imatges belles:

jo no podré gojar ja d'elles

vora el barranc dels Algadins!

Teodor Llorente

*Poema cantat per Rubèn Durà

GLOSSA

El barranc dels Algadins és un paisatge de la comarca de la Ribera Alta, al País Valencià, transformat profundament per l’acció humana d’ençà que el conegué Teodor Llorente (València, 1836-1911). Llavors era un autèntic barranc, ara és un pla dedicat al conreu de taronges i travessat per sèquies. El mas on va viure el poeta es conserva igual però només amb dues palmeres -de les quatre que hi havia- presidint-ho tot. Aquí passà temporades i va immortalitzar les vivències que hi tingué amb una aguda reflexió sobre el pas del temps. De fet, el poema és una exaltació de la vida natural: mas, arbres, ocells i plantes prenen el cos i vida, i protagonitzen una desbordant exaltació del paisatge amb múltiples batecs de vida.

FORMA

El poema està estructurat en quatre cobles de vuit versos octosíl·labs amb un esquema de rima

8a/8b/8b/8a/8a/8c/8c/8a.