Miquel Costa I Llobera - LO PI DE FORMENTOR

Lo pi de Formentor

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l'eterna primavera, i lluita amb les tormentes que assalten la ribera, com un gegant guerrer. No guaita per ses fulles la flor enamorada;no va la fontanella ses ombres a besar; mes Déu ungí d'aromes sa testa consagrada i li donà per tron l'esquerpa serralada, per font la immensa mar. Quan lluny damunt les ones renaix la llum divina,no canta per ses branques l'aucell que encativam; el crit sublim escolta de l'àguila marina, o del voltor que passa sent l'ala gegantina remoure son fullam. Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta;revincla per les roques sa poderosa rel, té pluges i rosades i vents i llum ardenta, i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta de les amors del cel. Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge;domina les muntanyes i aguaita l'infinit; per ell la terra és dura, mes besa son ramatge el cel qui l'enamora, i té el llamp i l'oratge per glòria i per delit. Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,llavors ell riu i canta més fort que les onades i vencedor espolsa damunt les nuvolades sa cabellera real. Arbre, mon cor t'enveja! Sobre la terra impura, com a penyora santa duré jo el teu record. Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura… oh vida, oh noble sort! Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre els penyals.Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, i tes cançons tranquil.les 'niran per la ventada com l'au dels temporals. Miquel Costa i Llobera Glossa Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 – Palma de Mallorca, 1922) s'inspirà per escriure aquest poema en les visions feréstegues de pins arrelats en els penya-segats de la península de Formentor, a la costa nord-est de l'illa de Mallorca, en una extensa propietat familiar. Freqüentà aquells paisatges de molt jove, que li serviren d'inspiració per a bona part de la seva obra. El poema passà per dues versions conegudes el 1875 i va ser recollit en volum a Poesies (1885). A la primera estrofa declara el seu amor i admiració per un arbre tan singular. A la segona i la tercera canta les virtuts que se li atribueixen en relació amb tot allò que és terrenal mentre que, a la quarta estrofa, apunta que tanta perfecció i fortalesa no poden ser humanes sinó que provenen "de les amors del cel", és a dir, de la Divinitat. A l’estrofa cinquena, va una mica més enllà, quan l'equipara amb el geni creador que tot ho domina, cosa que queda magníficament explicitada en l’estrofa sisena amb versos com: "i vencedor espolsa damunt les nuvolades / sa cabellera real". A partir de les estrofes setena i vuitena, "el pi de Formentor" es converteix, alhora, en un confident i un exemple perfecte a seguir per part del poeta: l'estima, l'enveja, l'admira fins al punt que exulta la seva ànima a imitar-lo en el camí d'assolir la puresa i la plenitud vital i creadora. Hi ha, al llarg del poema, una mena de compenetració progressiva que converteix la figura i la presència de l'arbre i el poeta, un camí ascendent cap a la descoberta de l'essencial i la perfecció, en definitiva, la bellesa que emociona i trasbalsa. FORMA El poema consta de vuit estrofes de quatre versos alexandrins i un cinquè hexasíl·lab. Amb una rima que segueix l'esquema: 12A/12B/12A/12B/6b. Retòricament, destacaríem la figura de la personificació o prosopopeia a què sotmet el pi, a banda, és clar, de l’ús hiperbòlic del llenguatge i de les imatges. AUDICIÓ El poema de Costa i Llobera musicat per Maria del Mar Bonet es pot escoltar en dos enregistraments prou diferents que denoten certs canvis de gust i d'interpretació. El primer és del disc "Jardí tancat" (1981), i el segon correspon a la interpretació que en va fer acompanyada per la Coral Universitària de les Illes Balears en "El cor del temps", (Solista: Maria del Mar Bonet. Director: Joan Company. Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSB). Director: Luis Remartínez, Any 2001).Picap CD 920010-04.