Josep Carner - CANÇONETA INCERTA

Cançoneta incerta

Aquest camí tan fi, tan fi,

qui sap on mena!

És a la vila o és al pi

de la carena?

Un lliri blau, color de cel,

diu: -Vine, vine!-

però: -No passis!- diu un vel

de teranyina.

Serà drecera del gosat,

rossola ingrata,

o bé un camí d'enamorat,

colgat de mata?

És un recer per adormir

qui passi pena?

Aquest camí tan fi, tan fi,

qui sap on mena?

Qui sap si trist o somrient

acull a l'hoste?

Qui sap si mor sobtadament

sota la brosta?
Qui sabrà mai aquest camí
a què convida!

I és camí incert cada matí,
n'és cada vida!

Glossa:

La cançó va ser un gènere poètic menor fins que als anys vint del segle passat va ser revitalitzada per diversos poetes cultes(Josep Carner, Tomàs Garcés, Joaquim Folguera, Clementina Arderiu i Joan Salvat-Papasseit). En van escriure moltes, d'una delicada bellesa i musicalitat, fins al punt que alguns músics destacats de la mateixa generació, Eduard Toldrà (Vilanova i la Geltrú, 1895-Barcelona,1962) i Manuel Blancafort (La Garriga, 1897- Barcelona, 1987), amb la col·laboració de la soprano Conxita Badia (Barcelona, 1897-1975), potenciant el conreu del lied , van musicar bona part d'aquesta producció.

"Cançoneta incerta" de Josep Carner (Barcelona, 1884-Brussel·les, 1970) és un bon exemple de la perfecció aconseguida en el conreu d'aquest tipus de cançó culta i literària. Va ser inclosa a "Sons de lira i flabiol" (1927) un recull antològic que duia com epígraf  "Els poetes i els músics", i inclòs, definitivament en la revisió de "Obra completa", el 1968, a la secció "Llocs".

El poema és una metàfora a tres bandes: la cançoneta, el camí i la vida, explicitada en els versos finals. La vida és un camí incert i mai podem saber què ens espera a cada revolt. El camí, personificat, exemplifica el que pot ser la vida: marca el destí a la vila, a conviure amb la gent, o al pi de la carena, company de solituds; pot ser drecera o recer; pot ser motiu de penes o alegries ("trist o somrient") o es pot acabar bruscament i inesperada com a la vida.

Forma:

Són tres estrofes de vuit versos, com si fossin cobles, que combinen versos aparellats de set i quatre síl·labes, amb l'esquema de rima 7a/4b/7a/4b/7c/4b/7c/4b.

"Cançoneta incerta", musicada per Eduard Toldrà