El pendís - CLEMENTINA ARDERIU

EL PENDÍS

Jo deia ahir:

ésser i sentir,

fortuna rara.

Per què la gent -rosec mesquí-

no se n'amara,

d'ésser i sentir?

I era per mi

goig pur. Mes ara,

per un pendís

rodoladís

jo faig ma via.

Un pas amunt i en llisco sis.

Si defallia,

per mon pendís

tan dret i llis

rodolaria.

Si em vull salvar,

bé cal pujar,

no mirar enrere.

Enlaire sols puc esguardar,

que en la vorera

l'herba es secà

i es revoltà

sa cabellera.

I els arbres són

d'un sol pregon

la immòbil presa**;

tot el brancatge acota el front,

i gran feresa

dins mi es difon.

Sóc no sé on,

re no es* palesa.

Res ni ningú

no se m'enduu.

La mà amorosa,

l'esguard serè i el pas segur,

la remorosa**

parla d'algú

que al cor tan nu

fos venturosa,

tot, lentament,

sens frisament*,

fuig de ma ruta.

Pel món tingués com el morent

l'ànima eixuta,

i aquell frement

deseiximent

que res no immuta!

Clementina Arderiu

GLOSSA

Clementina Arderiu (Barcelona, 1889-1976) va excel·lir en el conreu de la cançó.
"El pendís", publicat a "L'alta llibertat" (1920), n'és un bon exemple. El tema central, el tenim plantejat ja en els primers versos: ésser i sentir és fortuna rara, és a dir, poca gent pot fruir d'aquesta plenitud feliç. La poeta ens explica, però, que, ara, fent via, recula molt més que no avança en la vida i li cal fer un esforç per només mirar esperançada endavant. En la quarta estrofa constata que es troba perduda en un bosc metafòric on els arbres li tapen l'horitzó. En la cinquena comprova que res ni ningú la ve a treure d'aquest mal pas, i acaba, en la sisena, desitjant tenir prou aplom per fer front a la dissort amb"l'ànima eixuta, / i aquell frement/ deseiximent / que res no immuta". D'aquesta manera, tornant-se voluntàriament insensible, es veurà menys afectada pels atzars de la vida.

FORMA

El poema és format per sis estrofes de vuit versos cadascuna. Tenen quatre síl·labes, llevat del quart que es dobla en vuit i segueixen l'esquema de rima següent: 4a/4a/4b/8A/4b/4a

Remarcar també que al poema s'hi poden apreciar les característiques dels metres curts utilitzats en les cançons: l'aplicació del recurs retoricogramatical de l'elisió* com també de l'hipèrbaton**.