Floral - GABRIEL FERRATER

FLORAL

La primavera del cinquanta-dos, les noies*

portaven bruses blanques i rebeques*

verdes, i pel carrer sentíem el fresseig*

precipitat de flors i fulles on s'amaguen*

els negres cuirs de l'ametller. Vaig fer*

trenta anys, que també em semblen prematurs.

Però cap vent no en fa justícia. Romanen*,

inconvincents i eixuts, sota cada any*

que va venint per recobrir l'edat*

distreta, el blanc atònit i el verd aspre,

i aquell ventet menut pels llargs carrers*

de noies flors i fulles, el record

que se me'n va, de tan confús, cap al futur,

se'm faig desig, i la memòria em verdeja.

Gabriel Ferrater

GLOSSA

Gabriel Ferrater va néixer a Reus l'any 1922 i va morir a Sant Cugat del Vallès al 1970. És un dels autors més importants en la literatura catalana de la postguerra amb tres úniques obres que més tard va recollir en una : "Les dones i els dies".

Ferrater en la seva obra, fa una observació detallada de l'experiència moral de l'home, totalment oposat al romanticisme doncs, basant-se en l'erotisme franc i el pas del temps.

Aquest és un poema de continguts autobiogràfics que forma part del primer llibre, "Da nuces pueris". Hi apareixen el tema del pas del temps i el de les noies en la plenitud esclatant de la seva bellesa que atrauen i fascinen el poeta. El títol, que és simbòlic, ja vol unir la referència de la primavera del primer vers amb les noies esclatants com flors, i fins i tot, renéixer del record final. Temporalment l'acció és fixada a la primavera de l'any 1952, quan Ferrater comptava trenta anys. El poeta fa una mena de joc simbiòtic entre el record del passat, el present i la vida que aquest record de les noies sembra en el futur fins al punt d'acabar amb una metàfora molt arriscada.

FORMA

El poema combina versos decasíl·labs i alexandrins sense rima.

Aquest és un poema en què el poeta se serveix sovint de l’encavalcament*, (desacord que es produeix entre la pausa final del vers i la pausa sintàctica), de manera que la frase acaba en el vers següent. Tot encavalcament exigeix una lectura més ràpida per tal de completar el sentit de la frase, alhora que posa en relleu un mot.