Cançoneta
incerta
Aquest camí
tan fi, tan fi,
qui sap on
mena!
És a la vila
o és al pi
de la
carena?
Un lliri
blau, color de cel,
diu: -Vine,
vine!-
però: -No
passis!- diu un vel
de
teranyina.
Serà drecera
del gosat,
rossola
ingrata,
o bé un camí
d'enamorat,
colgat de
mata?
És un recer
per adormir
qui passi
pena?
Aquest camí
tan fi, tan fi,
qui sap on
mena?
Qui sap si
trist o somrient
acull a
l'hoste?
Qui sap si
mor sobtadament
sota la
brosta?
Qui sabrà
mai aquest camí
a què
convida!
I és camí
incert cada matí,
n'és cada
vida!
Glossa:
La cançó va ser un gènere poètic menor fins
que als anys vint del segle passat va ser revitalitzada per diversos poetes
cultes(Josep Carner, Tomàs Garcés, Joaquim Folguera, Clementina Arderiu i Joan
Salvat-Papasseit). En van escriure moltes, d'una delicada bellesa i
musicalitat, fins al punt que alguns músics destacats de la mateixa generació,
Eduard Toldrà (Vilanova i la Geltrú, 1895-Barcelona,1962) i Manuel Blancafort (La Garriga, 1897- Barcelona, 1987), amb la col·laboració de la soprano Conxita
Badia (Barcelona, 1897-1975), potenciant el conreu del lied , van musicar bona part d'aquesta producció.
"Cançoneta incerta" de Josep
Carner (Barcelona, 1884-Brussel·les, 1970) és un bon exemple de la perfecció
aconseguida en el conreu d'aquest tipus de cançó culta i literària. Va ser
inclosa a "Sons de lira i flabiol" (1927) un recull antològic que
duia com epígraf "Els poetes i els músics", i inclòs,
definitivament en la revisió de "Obra completa", el 1968, a la secció "Llocs".
El poema és una metàfora a tres bandes: la
cançoneta, el camí i la vida, explicitada en els versos finals. La vida és un
camí incert i mai podem saber què ens espera a cada revolt. El camí,
personificat, exemplifica el que pot ser la vida: marca el destí a la vila, a
conviure amb la gent, o al pi de la carena, company de solituds; pot ser
drecera o recer; pot ser motiu de penes o alegries ("trist o
somrient") o es pot acabar bruscament i inesperada com a la vida.
Forma:
Són tres estrofes de vuit versos, com si
fossin cobles, que combinen versos aparellats de set i quatre síl·labes, amb
l'esquema de rima 7a/4b/7a/4b/7c/4b/7c/4b.