Escolta, Espanya -la veu d'un fill
que parla en llengua - no castellana:
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra.
En 'questa llengua - pocs t'han parlat;
en altra, massa.
T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te - molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang,
vida pels d'ara - i pels que vindran;
vessada, és morta.
Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies a la mort els fills,
te satisfeies d'honres mortals
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos -marxar replens
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.
On són els barcos? - On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava
tot ho perderes, - no tens ningú.
Espanya, Espanya, - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva't, oh! salva't- de tant de mal;
que el plor et torni fecunda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? - No et veig enlloc.
No sents la meva veu a'tronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre han els teus fills?
Adéu, Espanya!
que parla en llengua - no castellana:
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra.
En 'questa llengua - pocs t'han parlat;
en altra, massa.
T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te - molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang,
vida pels d'ara - i pels que vindran;
vessada, és morta.
Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies a la mort els fills,
te satisfeies d'honres mortals
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos -marxar replens
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.
On són els barcos? - On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava
tot ho perderes, - no tens ningú.
Espanya, Espanya, - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva't, oh! salva't- de tant de mal;
que el plor et torni fecunda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? - No et veig enlloc.
No sents la meva veu a'tronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre han els teus fills?
Adéu, Espanya!
Joan Margall
GLOSSA
INTRODUCCIÓ
Aquest poema és fruit del posicionament de Joan
Maragall davant la crisi colonial que portà l'Estat Espanyol a la guerra amb
els EUA l’estiu de 1898.
El poema,
escrit el 6 de juliol de 1898, va ser publicat a la revista Catalònia i conjuntament amb "Els adéus" i "Cant del retorn" formà part de la secció "Els tres
cants de la guerra" apareguts dins "Visions
i Cants" (1900).
"L'Oda a Espanya", conté dos temes destacats: la solidaritat amb tots aquells
que tenen fills a la guerra i el sentiment diferenciador que el poeta vehicula
amb referències a la llengua, que en cap cas surt citada directament. Tot
plegat fa que prengui posicions clares i valentes, tan equidistant d'un
espanyolisme en català com d'un sentiment separatista.
FORMA
El poema s'estructura en vuit estrofes de sis versos de metre divers: quatre decasíl·labs (els tres primers i el cinquè) i dos tetrasíl·labs (el quart i el sisè) sense rima regular i només alguns versos de manera lliure coincideixen amb la mateixa rima.
El poema es presenta com un diàleg amb Espanya que, de fet és només un monòleg del poeta que se serveix d'interrogacions retòriques.
*(Versió cantada de Xavier Ribalta a "Xavier Ribalta canta a Joan Maragall (1985)", Obtingut de youtoube. Discografia: Organs Jaus / Dial Discos, 54.9343).
