Desert d'amics, de béns e
de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada,
lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor,
ma voluntat e pensa caitivada,
me trob del tot en mal poder sotmès,
no veig algú que de mé s'haja cura,
e soi guardats enclòs, ferrats e pres,
de què en fau grat a ma trista ventura.
Eu hai vist temps que no em plasia res,
ara em content de ço qui fai tristura,
e los grillons lleugers ara preu més
que en lo passat la bella brodadura.
Fortuna vei que ha mostrat son voler
sus mé, volent que en tal punt vengut sia;
però no em cur, pus han fait mon dever
ab tots los bons que em trob en companyia.
Car pren conhort de com sui presoner
per mon senyor, servint tant com podia,
d'armes sobrat e per major poder,
no per defaut gens de cavalleria.
E prenc conhort quan no puc conquerir
haver en res sens que treball no senta,
mas d'altra part cuid de tristor morir
com vei que el món del revers se contenta.
Tots aquests mals no em són res de sofrir
en esguard d'u qui el cor me destenta
e em fai tot jorn d'esperança partir:
com no vei res que ens avanç d'una espenta
en acunçar nostre deslliurament,
e més que vei ço que ens demana Sforça
que no sofir algú raonament,
de què llangueix ma virtut e ma força.
Per què no sai ni vei res al present
que em puixa dar en valor d'una escorça,
mes Déu tot sol, de qui prenc fundament
e de qui fiu, i-z ab qui mon cor s'esforça;
e d'altra part del bon rei liberal,
qui em socorrec per gentilesa granda,
li qui ens ha mès del tot en aquest mal,
que ell me'n traurà, car soi jus sa comanda.
Tornada
Reis virtuós, mon senyor natural,
tots al present no us fem altra demanda,
mas que us record que vostra sang reial
mai defallí al qui fos de sa banda.
en estrany lloc i en estranya contrada,
lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor,
ma voluntat e pensa caitivada,
me trob del tot en mal poder sotmès,
no veig algú que de mé s'haja cura,
e soi guardats enclòs, ferrats e pres,
de què en fau grat a ma trista ventura.
Eu hai vist temps que no em plasia res,
ara em content de ço qui fai tristura,
e los grillons lleugers ara preu més
que en lo passat la bella brodadura.
Fortuna vei que ha mostrat son voler
sus mé, volent que en tal punt vengut sia;
però no em cur, pus han fait mon dever
ab tots los bons que em trob en companyia.
Car pren conhort de com sui presoner
per mon senyor, servint tant com podia,
d'armes sobrat e per major poder,
no per defaut gens de cavalleria.
E prenc conhort quan no puc conquerir
haver en res sens que treball no senta,
mas d'altra part cuid de tristor morir
com vei que el món del revers se contenta.
Tots aquests mals no em són res de sofrir
en esguard d'u qui el cor me destenta
e em fai tot jorn d'esperança partir:
com no vei res que ens avanç d'una espenta
en acunçar nostre deslliurament,
e més que vei ço que ens demana Sforça
que no sofir algú raonament,
de què llangueix ma virtut e ma força.
Per què no sai ni vei res al present
que em puixa dar en valor d'una escorça,
mes Déu tot sol, de qui prenc fundament
e de qui fiu, i-z ab qui mon cor s'esforça;
e d'altra part del bon rei liberal,
qui em socorrec per gentilesa granda,
li qui ens ha mès del tot en aquest mal,
que ell me'n traurà, car soi jus sa comanda.
Tornada
Reis virtuós, mon senyor natural,
tots al present no us fem altra demanda,
mas que us record que vostra sang reial
mai defallí al qui fos de sa banda.
Jordi de Sant Jordi
INTRODUCCIÓ
BIOGRAFIA: Jordi de Sant Jordi, fill d'un esclau morisc alliberat se situa entre els trobadors i els poetes catalans de l'època medieval. Poeta cortesà, militar i cavaller del segle XV, va néixer al Regne de València al voltant del 1399 o el 1400 i va morir el 1424. Va ser "un dels lírics més considerables de la literatura catalana anterior a Ausiàs March.
Juntament amb Ausiàs March i Andreu Febrer va formar part en l'expedició naval a Sardenya i Còrsega l'any 1420, que partí dels Alfacs.
Tingué el càrrec de cambrer reial i fruí de la protecció d'Alfons el Magnànim. Participà en l'acció de Calvi i al setge de Bonifacio i, sempre al costat del monarca, entrà a Nàpols quan fou ocupada per Francesco Sforza, i fou fet presoner. Durant aquesta captivitat escriví el poema "Presoner", on palesa les seves angoixes i el seu enyorament per la vida sumptuosa i cortesana i la seva confiança en una prompta alliberació per part del rei.
NUCLI
TÍTOL: El Presoner
ARGUMENT
-1a estrofa: el protagonista ens parla del seu captiveri a la presó i de la seva soledat.
-2a estrofa: ens parla de què en temps passats res el feia feliç i que ara, a causa de la seva mala fortuna, fins i tot, el que li produeix tristesa aconsegueix fer-lo feliç. Mostra la seva despreocupació davant el fet que la fortuna l'hagi fet arribar fins aquesta situació ja que considera que igual que tots els homes que l'acompanyen, té els deures fets.
-3a estrofa: fa una valoració de la seva feina i creu que ha obrat com calia, servint lleialment el senyor amb l'habilitat de les armes i amb tot l'esforç.
-4a estrofa: fa referència a què res es pot comparar amb el captiveri que està sofrint per culpa de Sforza (un cavaller mercenari, que lluità a sou, en la guerra per la conquesta del regne de Nàpols), ja que l’ha fet presoner de guerra. S'ha de tenir present que era pràctica habitual a la guerra del segle XV no matar els enemics, sinó fer-los presoners per tal de poder demanar un elevat rescat al rei o al senyor del qual depenien els presoners.
-5a estrofa: ens explica l’esperança que té amb Déu i el seu rei, ja que n’és un dels seus vassalls.
-Tornada: fa una mena de prec cap al rei per tal de que es recordi dels presoners i els ajudi a ser alliberats.
TEMA
Parla de l'exaltació dels sentiments i emocions d'un presoner a causa del captiveri que està sofrint, i de la malenconia que li suposa trobar-se en soledat.
ESTRUCTURA
Pel que fa a l'estructura mètrica del poema cal dir que consta de cinc octaves de versos decasíl·labs. La tornada és de quatre versos (quartet) amb esquema mètric ABAB. La rima de l'obra s'anomena cadenoencadenada ja que l'esquema mètric és ABAB CDCD.
ALTRES ELEMENTS
Pel que fa als personatges, al llarg del poema n'apareixen dos de principals: El propi Jordi de Sant Jordi, que parla de si mateix i el seu Rei, que és l'altre personatge evocat.
Quant al temps, l'autor compara els béns i riqueses del passat amb la misèria que li aporta el present. Creua aquests elements per tal de combinar el quiasme* amb l'antítesi**.
Pel que fa a l'espai, el poema succeeix a la presó on Jordi de Sant Jordi estava retingut.
El punt de vista és, en primera persona del singular durant tot el poema, mentre que la tornada està escrita en primera del plural.
CONCLUSIÓ
Tot i la distància entre el tema del poema i els lectors i les lectores del segle XIX, caldria remarcar que Jordi de Sant Jordi encara ens fa entendre quin era el seu sentiment quan ell era empresonat a Nàpols.
mètrica
Estructura mètrica de la tornada
Rei virtuós, mon senyor natural 10 A
Tots al present no us fem altra demanda 10B
mas que us record que vostra sang reial 10A
mai defallí al qui fosde sa banda 10B
Per què no sai ni vei res al present 10 A
Estructura mètrica de la 5ena estrofa
Per què no sai ni vei res al present 10 A
que em puixa dar en valor d'una escorça, 10 B
mes Déu tot sol, de qui prenc fundament 10 A
e de qui fiu, i·z ab qui mon cor s'esforça; 10 B
e d'altra part del bon rei liberal, 10 C
qui em socorrec per gentilesa granda, 10 D
li qui ens ha mès del tot en aquest mal, 10 C
que ell me'n traurà, car soi jus sa comanda. 10 D
Recursos literaris
*Quiasme: és una tècnica retòrica preestablerta que un escriptor aplica a una paraula o més d'un text perquè aquest guanyi en densitat literària. És un ús determinat de la llengua per aconseguir un efecte en el lector o guiar la seva interpretació. Se solen acompanyar de particularitats fonètiques, gramaticals o d'altres nivells que n'accentuen l'expressivitat.
**Antítesi: consisteix a contraposar dos sintagmes, frases o versos en què cada un expressa una idea de significació afirmativa o negativa. Pot formar-se a partir de l'antonímia de mots o expressions o bé pel sentit ampli de les frases, que es refereixin a realitats oposades. L'efecte estilístic de la contraposició dóna més força a les imatges que la continguin. És un recurs molt utilitzat pels poetes de l'edat mitjana.
